dimecres, 29 de maig del 2013
dimarts, 28 de maig del 2013
Guió literari i guió tecnic
PROJECTE FINAL
Títol: Metamorfosi.
Subtítol: La lluita contra la nostre imatge.
Eslogan: Canviar és avançar?
Sinopsi: Canvi d’identitat d’una adolescent davant les crítiques de la societat.
Membres/ Tasques: Abir: Edició de vídeos+ actuar.
Mar: Actriu protagonista.
Anna: Direcció i gravació + actuar.
Eines: Localitzacions: Escola pia, Casa Mar, Carrer Jovara.
Atrezzo: Instruments de Bellesa, roba “cutre”, roba de moda, ulleres.
Guió: La majoria de la pel·lícula serà muda menys alguns moments en els que es mostraran els pensaments de la noia.
Escenes:
Primera escena: Surt un diari en el qual està escrivint la protagonista. En en el diari està escrivint com es sent: Cansada de defensar el que crec, de donar explicacions, de no dir la veritat, de callar tot el que penso, de tenir por. De ser sempre la mateixa innocent que creu que després de tot no hi ha intenció de res. Farta de que tots pensin per mi, gratuitament, i fins i tot es permetin arribar a opinar dels sentiments que mai els hi he expressat. De que em fallin, de que es riguin de mi, i que es creguin que sóc una joguina per molta gent..
Segona escena: Surt la protagonista caminant i es sent el soroll dels riures i les burles dels seus companys els quals li diuen lletja, ‘’cardo’’ i ‘’gorda’’ a causa de la seva aparença.
Tercera escena: La noia recorda els mals moments que li han fet passar els seus companys (Riures, crítiques, burles...) en un flashback. En aquest flashback és pot veure la jove anant pel passadís del col·legi quan de sobte unes companyes l’empenyen contra unes taquilles i li cauen tots els llibres al terra.
Quarta escena: Arriba a casa, tanca la porta darrera seu i es fica a plorar arrepenjada a Ia porta. S’escoltarà la cançó ‘No es massa tard’ de Lax’nBusto. https://www.youtube.com/watch?v=w90N02jRanE
Cinquena escena: Va el lavabo i es mira al mirall.
Sisena escena: -Transformació de la protagonista (s’ho fa ella sola, sense ajuda de ningú)
-Transformació: S’arreglarà el cabell, les celles, es traurà les ulleres i es maquillarà. També es canviarà la roba. Seran escenes curtes on mai apareixerà tota la cara o tot el cos, ja que el seu físic quedarà en un factor sorpresa.
Setena escena: Arriba al cole i tothom s’impressiona.
Vuitena escena: La seva amiga la veu d’aquella manera, li treu el maquillatge dels ulls amb la mà i li torna a ficar les ulleres. De fons s’escoltarà la cançó ‘Beautiful’ de Christina Aguilera: https://www.youtube.com/watch?v=eAfyFTzZDMM
Moralina:
-Passi el que passi has de seguir sent com ets encara que hi hagin crítiques.
-A vegades no ens donem compte del mal que poden fer les nostres crítiques a algú.
dijous, 9 de maig del 2013
dimecres, 8 de maig del 2013
Característiques del Modernisme Català
Característiques del Modernisme Català
El modernisme és un estil principalment arquitectònic que es va desenvolupar principalment a Catalunya. La ciutat que més obres modernistes engloba és Barcelona, que al llarg d'uns 50 anys, entre 1880 i 1930, va ser l'escenari d'un nou moviment artístic.
Encara que es part d'una corrent general que sorgeix en tota Europa, a Catalunya adopta una personalitat pròpia i diferenciada.
A finals del segle XIX sorgeixen en Europa tendències arquitectòniques que van trencar amb els criteris tradicionals i van buscar noves formes d'edificar amb l'ull posat al segle XX.
Aquest moviment és conseqüència de la Revolució Industrial, i dels avanços derivats d'ella, com l'electricitat, el ferrocarril i la màquina de vapor, que han cambiat la forma de viure de la població i han originat un creixement de les ciutats, en les que s'ha anat establint indústries que tenien un nombre creixent de burgesos. El modernisme és doncs, un estil urbà i burgès.
El modernisme rebutja l'estil poc atractiu de l'arquitectura industrial de la primera meitat del segle XX, i desenvolupa nous conceptes arquitectònics basats en la naturalesa, la qual es veu reflexada en els materials de construcció que s'hi utilitzen, en les formes dels edificis i en les figures de les seves façanes.
Els arquitectes i escultors col·loquen en l'exterior dels edificis ocells, papallones, fulles i flors com a elements decoratius, ja siguin com figures adjuntades o com adornaments de la pedra o ceràmica. També es col·loquen figures de tamany major, animals o persones, i en les cornises elements amb color. Les finestres i els balcons disposen de reixes de ferro forjat que contenes motius inspirats en la naturalesa.
El desenvolupament del modernisme és fomentat en Catalunya per la burgesia, que es sent catalana i és culta i sensible a l'art. Aquesta burgesia es veu en aquesta nova arquitectura. La manera d'expressar la seva identitat catalana y de posar manifest de manera discreta de la seva riquesa són aspectes que la burgesia vol mostrar al públic finançant les obres modernistes.
Van ser més de 100 arquitectes els que van realitzar edificis d'estil modernista català. Van destacar sobretot tres autors: Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch.
Algunes de les obres més representatives són: el Parc Güell, la Casa Batlló, la Pedrera, la Sagrada Família i la Casa Lleó i Morera.
Algunes obres del Modernisme català han estat catalogades per l'Unesco com a Patrimoni Cultural de la Humanitat.
Algunes de les obres modernistes catalanes més importants:
Sagrada Família
És un dels exemples més coneguts del modernisme català
i que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona. Obra
inacabadade l'arquitecte català Gaudí, està situada al barri
de la Sagrada Família, al districte de l'Eixample de la ciutat.
Parc Güell
Gran jardí amb elements arquitectònics situat a la part alta
de Barcelona. Va ser dissenyat per l'arquitecte A. Gaudí
màxim exponent del modernisme català.
El modernisme és un estil principalment arquitectònic que es va desenvolupar principalment a Catalunya. La ciutat que més obres modernistes engloba és Barcelona, que al llarg d'uns 50 anys, entre 1880 i 1930, va ser l'escenari d'un nou moviment artístic.
Encara que es part d'una corrent general que sorgeix en tota Europa, a Catalunya adopta una personalitat pròpia i diferenciada.
A finals del segle XIX sorgeixen en Europa tendències arquitectòniques que van trencar amb els criteris tradicionals i van buscar noves formes d'edificar amb l'ull posat al segle XX.
Aquest moviment és conseqüència de la Revolució Industrial, i dels avanços derivats d'ella, com l'electricitat, el ferrocarril i la màquina de vapor, que han cambiat la forma de viure de la població i han originat un creixement de les ciutats, en les que s'ha anat establint indústries que tenien un nombre creixent de burgesos. El modernisme és doncs, un estil urbà i burgès.
El modernisme rebutja l'estil poc atractiu de l'arquitectura industrial de la primera meitat del segle XX, i desenvolupa nous conceptes arquitectònics basats en la naturalesa, la qual es veu reflexada en els materials de construcció que s'hi utilitzen, en les formes dels edificis i en les figures de les seves façanes.
Els arquitectes i escultors col·loquen en l'exterior dels edificis ocells, papallones, fulles i flors com a elements decoratius, ja siguin com figures adjuntades o com adornaments de la pedra o ceràmica. També es col·loquen figures de tamany major, animals o persones, i en les cornises elements amb color. Les finestres i els balcons disposen de reixes de ferro forjat que contenes motius inspirats en la naturalesa.
El desenvolupament del modernisme és fomentat en Catalunya per la burgesia, que es sent catalana i és culta i sensible a l'art. Aquesta burgesia es veu en aquesta nova arquitectura. La manera d'expressar la seva identitat catalana y de posar manifest de manera discreta de la seva riquesa són aspectes que la burgesia vol mostrar al públic finançant les obres modernistes.
Van ser més de 100 arquitectes els que van realitzar edificis d'estil modernista català. Van destacar sobretot tres autors: Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch.
Algunes de les obres més representatives són: el Parc Güell, la Casa Batlló, la Pedrera, la Sagrada Família i la Casa Lleó i Morera.
Algunes obres del Modernisme català han estat catalogades per l'Unesco com a Patrimoni Cultural de la Humanitat.
Algunes de les obres modernistes catalanes més importants:
Sagrada Família
És un dels exemples més coneguts del modernisme català
i que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona. Obra
inacabadade l'arquitecte català Gaudí, està situada al barri
de la Sagrada Família, al districte de l'Eixample de la ciutat.
Parc Güell
Gran jardí amb elements arquitectònics situat a la part alta
de Barcelona. Va ser dissenyat per l'arquitecte A. Gaudí
màxim exponent del modernisme català.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)