divendres, 7 de juny del 2013
dijous, 6 de juny del 2013
dimecres, 5 de juny del 2013
dimarts, 4 de juny del 2013
Vanguardies Pictòriques
El cubisme
El Dadaisme
El Fauvisme
El futurisme
El Minimalisme
El Pot-art
El surrealisme, L'abstracció, L'expressionisme abstracte
dimecres, 29 de maig del 2013
dimarts, 28 de maig del 2013
Guió literari i guió tecnic
PROJECTE FINAL
Títol: Metamorfosi.
Subtítol: La lluita contra la nostre imatge.
Eslogan: Canviar és avançar?
Sinopsi: Canvi d’identitat d’una adolescent davant les crítiques de la societat.
Membres/ Tasques: Abir: Edició de vídeos+ actuar.
Mar: Actriu protagonista.
Anna: Direcció i gravació + actuar.
Eines: Localitzacions: Escola pia, Casa Mar, Carrer Jovara.
Atrezzo: Instruments de Bellesa, roba “cutre”, roba de moda, ulleres.
Guió: La majoria de la pel·lícula serà muda menys alguns moments en els que es mostraran els pensaments de la noia.
Escenes:
Primera escena: Surt un diari en el qual està escrivint la protagonista. En en el diari està escrivint com es sent: Cansada de defensar el que crec, de donar explicacions, de no dir la veritat, de callar tot el que penso, de tenir por. De ser sempre la mateixa innocent que creu que després de tot no hi ha intenció de res. Farta de que tots pensin per mi, gratuitament, i fins i tot es permetin arribar a opinar dels sentiments que mai els hi he expressat. De que em fallin, de que es riguin de mi, i que es creguin que sóc una joguina per molta gent..
Segona escena: Surt la protagonista caminant i es sent el soroll dels riures i les burles dels seus companys els quals li diuen lletja, ‘’cardo’’ i ‘’gorda’’ a causa de la seva aparença.
Tercera escena: La noia recorda els mals moments que li han fet passar els seus companys (Riures, crítiques, burles...) en un flashback. En aquest flashback és pot veure la jove anant pel passadís del col·legi quan de sobte unes companyes l’empenyen contra unes taquilles i li cauen tots els llibres al terra.
Quarta escena: Arriba a casa, tanca la porta darrera seu i es fica a plorar arrepenjada a Ia porta. S’escoltarà la cançó ‘No es massa tard’ de Lax’nBusto. https://www.youtube.com/watch?v=w90N02jRanE
Cinquena escena: Va el lavabo i es mira al mirall.
Sisena escena: -Transformació de la protagonista (s’ho fa ella sola, sense ajuda de ningú)
-Transformació: S’arreglarà el cabell, les celles, es traurà les ulleres i es maquillarà. També es canviarà la roba. Seran escenes curtes on mai apareixerà tota la cara o tot el cos, ja que el seu físic quedarà en un factor sorpresa.
Setena escena: Arriba al cole i tothom s’impressiona.
Vuitena escena: La seva amiga la veu d’aquella manera, li treu el maquillatge dels ulls amb la mà i li torna a ficar les ulleres. De fons s’escoltarà la cançó ‘Beautiful’ de Christina Aguilera: https://www.youtube.com/watch?v=eAfyFTzZDMM
Moralina:
-Passi el que passi has de seguir sent com ets encara que hi hagin crítiques.
-A vegades no ens donem compte del mal que poden fer les nostres crítiques a algú.
dijous, 9 de maig del 2013
dimecres, 8 de maig del 2013
Característiques del Modernisme Català
Característiques del Modernisme Català
El modernisme és un estil principalment arquitectònic que es va desenvolupar principalment a Catalunya. La ciutat que més obres modernistes engloba és Barcelona, que al llarg d'uns 50 anys, entre 1880 i 1930, va ser l'escenari d'un nou moviment artístic.
Encara que es part d'una corrent general que sorgeix en tota Europa, a Catalunya adopta una personalitat pròpia i diferenciada.
A finals del segle XIX sorgeixen en Europa tendències arquitectòniques que van trencar amb els criteris tradicionals i van buscar noves formes d'edificar amb l'ull posat al segle XX.
Aquest moviment és conseqüència de la Revolució Industrial, i dels avanços derivats d'ella, com l'electricitat, el ferrocarril i la màquina de vapor, que han cambiat la forma de viure de la població i han originat un creixement de les ciutats, en les que s'ha anat establint indústries que tenien un nombre creixent de burgesos. El modernisme és doncs, un estil urbà i burgès.
El modernisme rebutja l'estil poc atractiu de l'arquitectura industrial de la primera meitat del segle XX, i desenvolupa nous conceptes arquitectònics basats en la naturalesa, la qual es veu reflexada en els materials de construcció que s'hi utilitzen, en les formes dels edificis i en les figures de les seves façanes.
Els arquitectes i escultors col·loquen en l'exterior dels edificis ocells, papallones, fulles i flors com a elements decoratius, ja siguin com figures adjuntades o com adornaments de la pedra o ceràmica. També es col·loquen figures de tamany major, animals o persones, i en les cornises elements amb color. Les finestres i els balcons disposen de reixes de ferro forjat que contenes motius inspirats en la naturalesa.
El desenvolupament del modernisme és fomentat en Catalunya per la burgesia, que es sent catalana i és culta i sensible a l'art. Aquesta burgesia es veu en aquesta nova arquitectura. La manera d'expressar la seva identitat catalana y de posar manifest de manera discreta de la seva riquesa són aspectes que la burgesia vol mostrar al públic finançant les obres modernistes.
Van ser més de 100 arquitectes els que van realitzar edificis d'estil modernista català. Van destacar sobretot tres autors: Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch.
Algunes de les obres més representatives són: el Parc Güell, la Casa Batlló, la Pedrera, la Sagrada Família i la Casa Lleó i Morera.
Algunes obres del Modernisme català han estat catalogades per l'Unesco com a Patrimoni Cultural de la Humanitat.
Algunes de les obres modernistes catalanes més importants:
Sagrada Família
És un dels exemples més coneguts del modernisme català
i que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona. Obra
inacabadade l'arquitecte català Gaudí, està situada al barri
de la Sagrada Família, al districte de l'Eixample de la ciutat.
Parc Güell
Gran jardí amb elements arquitectònics situat a la part alta
de Barcelona. Va ser dissenyat per l'arquitecte A. Gaudí
màxim exponent del modernisme català.
El modernisme és un estil principalment arquitectònic que es va desenvolupar principalment a Catalunya. La ciutat que més obres modernistes engloba és Barcelona, que al llarg d'uns 50 anys, entre 1880 i 1930, va ser l'escenari d'un nou moviment artístic.
Encara que es part d'una corrent general que sorgeix en tota Europa, a Catalunya adopta una personalitat pròpia i diferenciada.
A finals del segle XIX sorgeixen en Europa tendències arquitectòniques que van trencar amb els criteris tradicionals i van buscar noves formes d'edificar amb l'ull posat al segle XX.
Aquest moviment és conseqüència de la Revolució Industrial, i dels avanços derivats d'ella, com l'electricitat, el ferrocarril i la màquina de vapor, que han cambiat la forma de viure de la població i han originat un creixement de les ciutats, en les que s'ha anat establint indústries que tenien un nombre creixent de burgesos. El modernisme és doncs, un estil urbà i burgès.
El modernisme rebutja l'estil poc atractiu de l'arquitectura industrial de la primera meitat del segle XX, i desenvolupa nous conceptes arquitectònics basats en la naturalesa, la qual es veu reflexada en els materials de construcció que s'hi utilitzen, en les formes dels edificis i en les figures de les seves façanes.
Els arquitectes i escultors col·loquen en l'exterior dels edificis ocells, papallones, fulles i flors com a elements decoratius, ja siguin com figures adjuntades o com adornaments de la pedra o ceràmica. També es col·loquen figures de tamany major, animals o persones, i en les cornises elements amb color. Les finestres i els balcons disposen de reixes de ferro forjat que contenes motius inspirats en la naturalesa.
El desenvolupament del modernisme és fomentat en Catalunya per la burgesia, que es sent catalana i és culta i sensible a l'art. Aquesta burgesia es veu en aquesta nova arquitectura. La manera d'expressar la seva identitat catalana y de posar manifest de manera discreta de la seva riquesa són aspectes que la burgesia vol mostrar al públic finançant les obres modernistes.
Van ser més de 100 arquitectes els que van realitzar edificis d'estil modernista català. Van destacar sobretot tres autors: Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch.
Algunes de les obres més representatives són: el Parc Güell, la Casa Batlló, la Pedrera, la Sagrada Família i la Casa Lleó i Morera.
Algunes obres del Modernisme català han estat catalogades per l'Unesco com a Patrimoni Cultural de la Humanitat.
Algunes de les obres modernistes catalanes més importants:
Sagrada Família
És un dels exemples més coneguts del modernisme català
i que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona. Obra
inacabadade l'arquitecte català Gaudí, està situada al barri
de la Sagrada Família, al districte de l'Eixample de la ciutat.
Parc Güell
Gran jardí amb elements arquitectònics situat a la part alta
de Barcelona. Va ser dissenyat per l'arquitecte A. Gaudí
màxim exponent del modernisme català.
dimarts, 30 d’abril del 2013
divendres, 26 d’abril del 2013
dijous, 25 d’abril del 2013
Definicons
Guió literari: És un text que conté la història en el que es detallen les accions i els diàlegs dels personatges, acompanyant-los amb descripcions generals dels escenaris i les acotacions pels actors.
Guió tècnic: És la transcripció en plans cinematogràfics de les escenes definides en el guió literari. En ell, el director planifica la realització incorporant indicacions tècniques precises.
Story board: És un conjunt d'ilustracions mostrades en seqüència amb l'objectiu de servir de guia per entendre una història, previsualitzar una animació o seguir l'estructura d'una pel·lícula abans de realitzar-se o filmar-se.
Guió tècnic: És la transcripció en plans cinematogràfics de les escenes definides en el guió literari. En ell, el director planifica la realització incorporant indicacions tècniques precises.
Story board: És un conjunt d'ilustracions mostrades en seqüència amb l'objectiu de servir de guia per entendre una història, previsualitzar una animació o seguir l'estructura d'una pel·lícula abans de realitzar-se o filmar-se.
dimarts, 23 d’abril del 2013
divendres, 19 d’abril del 2013
dijous, 11 d’abril del 2013
dimarts, 9 d’abril del 2013
Video de Sant Jotdi: Guió Literari.
SINOPSI.
En el meu video de Sant Jordi faré origami ( figures de paper).
Agafare un paper de color rosa i el començare a doblegar de moltes maneres diferents fins a aconseguir el resultat final, o sigui la princesa.
Escena 1
En la primera escena apereixera el resultat final, la princesa ja feta, per ensenyar primer quina sera la figura que estaré fent.
Escena 2
El procés per a montar la princesa passat a camera rapida
En el video hi posare la canço de: Late night alumini - Emty Streets.
En el meu video de Sant Jordi faré origami ( figures de paper).
Agafare un paper de color rosa i el començare a doblegar de moltes maneres diferents fins a aconseguir el resultat final, o sigui la princesa.
Escena 1
En la primera escena apereixera el resultat final, la princesa ja feta, per ensenyar primer quina sera la figura que estaré fent.
Escena 2
El procés per a montar la princesa passat a camera rapida
En el video hi posare la canço de: Late night alumini - Emty Streets.
dimecres, 20 de març del 2013
El llenguatge audiovisual
Presa
Una presa és una actuació enregistrada de forma continuada.
Clip
El clip és el format informàtic d’una presa.
Pla
El pla és la visió dels personatges o objectes que es capten desde la posició de grabació.
Seqüència
És el conjunt d'elements de qualsevol rang ordenats en successió.
Escena
Una escena és una cadena de plans que tenen en comú una unitat narrativa i d’espai.
Fotograma
Un fotograma és una de les imatges que conformen un vídeo.
Pel·licula
Una pel·lícula és una obra cinematogràfica que explica qualsevol tipus de històries audiovisuals
Tipus de plans (hi han 5 tipus)
Pla general
És el pla que ens mostra tot el cos del personatge i tot el seu entorn.
Pla Mig
Veiem una figura a l’alçada de la cintura.
Pla Americà
És un pla on es mostra els personatges des de els genolls.
Primer pla
És un pla en que només es veu la cara del personatge.
Pla detall
Aquest pla s'utiliza quan volem realçar alguna cosa.
Angulacions de càmera
És la posició de la càmera, en un sentit vertical sobre lo que enregistrem.
Tipus:
Picat: la camera es troba més elevada
Contrapicat: és el reves del Picat.
Moviments de càmera
Els moviments de càmera són els moviments que fa la càmera davant de l'acció o els personatges gravats.
Escena
Una escena és una cadena de plans que tenen en comú una unitat narrativa i d’espai.
Fotograma
Un fotograma és una de les imatges que conformen un vídeo.
Pel·licula
Una pel·lícula és una obra cinematogràfica que explica qualsevol tipus de històries audiovisuals
Tipus de plans (hi han 5 tipus)
Pla general
És el pla que ens mostra tot el cos del personatge i tot el seu entorn.
Pla Mig
Veiem una figura a l’alçada de la cintura.
Pla Americà
És un pla on es mostra els personatges des de els genolls.
Primer pla
És un pla en que només es veu la cara del personatge.
Pla detall
Aquest pla s'utiliza quan volem realçar alguna cosa.
Angulacions de càmera
És la posició de la càmera, en un sentit vertical sobre lo que enregistrem.
Tipus:
Picat: la camera es troba més elevada
Contrapicat: és el reves del Picat.
Moviments de càmera
Els moviments de càmera són els moviments que fa la càmera davant de l'acció o els personatges gravats.
diumenge, 17 de març del 2013
Reflexió Personal dels curtmetratges.
El milagro
Aquest curtmetratge ens mostra com tot un poble rural i pobre, sud- americà va a veure un miracle en el que tots estan convidats.
Aquest curt es bastant extrany, ja que l'home no deixa anar a la dona a veure el miracle com tots els altres habitants, potser perquè ell ja sap el que passara o simplement només és perquè vol que la donà es quedi a casa amb ell. Però hem decantaria més per la primera opció perquè quan es troba aquell home en el carrer i l'Alfonso li fa un gest com dient-li que marxi això suposa que posiblement ell ja sabia lo que passaria.
Jo crec que segurament volien exterminar aquell petit poble hi els hi van enviar aquestes invitacions anonimes dient que vagin a veure el Miracle i com que probablement és un poble bastant religós hi acabaria anant tot-hom.
Bendito Machine
En aquest curtmetratge es veu com una tribu troba un nou aparell electronic i el substitueixen per el seu deu que era com una mena de vaca i la tiren per un presipici.
Ells es queden molt impactats per l'aparell perquè emet imatges i so es a dir, una televisió però després apareix un altre aparell i el tornen a substituhir, i aquest el tiren com els altres per la vall.
Per la meva opinió crec que aquest curtmetratge ens vol ensenyar que no sempre hem de seguir les modes i tirar els objestes que tenim, només perquè hagin passat de moda.
Aquest curtmetratge ens mostra com tot un poble rural i pobre, sud- americà va a veure un miracle en el que tots estan convidats.
Aquest curt es bastant extrany, ja que l'home no deixa anar a la dona a veure el miracle com tots els altres habitants, potser perquè ell ja sap el que passara o simplement només és perquè vol que la donà es quedi a casa amb ell. Però hem decantaria més per la primera opció perquè quan es troba aquell home en el carrer i l'Alfonso li fa un gest com dient-li que marxi això suposa que posiblement ell ja sabia lo que passaria.
Jo crec que segurament volien exterminar aquell petit poble hi els hi van enviar aquestes invitacions anonimes dient que vagin a veure el Miracle i com que probablement és un poble bastant religós hi acabaria anant tot-hom.
Bendito Machine
En aquest curtmetratge es veu com una tribu troba un nou aparell electronic i el substitueixen per el seu deu que era com una mena de vaca i la tiren per un presipici.
Ells es queden molt impactats per l'aparell perquè emet imatges i so es a dir, una televisió però després apareix un altre aparell i el tornen a substituhir, i aquest el tiren com els altres per la vall.
Per la meva opinió crec que aquest curtmetratge ens vol ensenyar que no sempre hem de seguir les modes i tirar els objestes que tenim, només perquè hagin passat de moda.
dijous, 14 de març del 2013
Conceptes del Barroc.
BARROC
Introducció
- En el segle XVII, els ideals del Renaixement donen lloc a una concepció del món molt més pessimista.
- Els sentiments cobren importància, i es retorça i exagera la realitat per expressar-los.
Aquesta exageració i recarregament
- Aquesta exageració i recarregament es caracteritza per una gran decoració, la producció artística de l’època es veu també influenciada per circumstàncies històriques.
- Aquestes circumstàncies van facilitar-ne la proliferaci, sobretot a Itàlia, ja que l’Església va aprofitar-lo per difondre la doctrina Contrarreformista.
L’arquitectura barroca
- Neix l’urbanisme i les ciutats no creixen segons es van construint edificis, sinó que al darrera hi ha una curosa planificació que té com a objectiu aconseguir la bellesa tant en les obres.
- Destaca per l’exuberància i la teatralitat. Els arquitectes ja no construien les seves obres tan simples i es decantaven per la complexitat.
- Es va adoptar la el·líptica, la forma oval i altres formes., les parets són sempre ondulades.
- Els edificis van abandonar les línies regulars i van imposar un estil marcat per les formes dinàmiques i complexes.
- Gran riquesa decorativa i exuberància formal, també s’utilitzen efectes de llum, per un gust un pel dramàtic, escenogràfic i teatral.
- El Barroc és l’època en que es començen a construir grans obres, un exemple en seria la Basilica de San Pedro a Roma.
L’escultura barroca
- Es caracteritza sobretot pel moviment, per l’expressió dels sentiments externs al rostre, per un realisme cru i per la teatralitat dels gestos.
- En el barroc l’escultura depèn molt de l’arquitecutra, ja que és utilitzada o bé per a complementar-la
o per a decorar-la relacionant-se amb el seu entorn.
- El tema dominant és el religiós (igual que al Renaixement)
- En el realisme s’hi representen expressións veritablement dramàtiques.
- Es preucupaven molt pel realisme, l’expressivitat de les figures, que la aconseguien produint contorisons, postures forçades i representant el moviment.
Un exemple seria El Rapte de Proserpina, de Bernini.
La pintura barroca
- La pintura barroca troba en aquest període una nova funció diferent a la que tenia fins al moment, i passa a ser un objecte decoratiu.
- Es caracteritza pel realisme dels personatges. Es dóna molta importància a la llum i es fan ressaltar molt les parts més il·luminades i enfosquir les que hi ha penombra.
- Apareixen nous tipus de quadre, com les natures mortes, els retrats, els paisatges o les vanitats.
- Es crea una cerca del realisme que es conjuga amb la teatralitat i sovint amb el dramatisme, també s’enriqueix la temàtica religiósa, i el color és un element molt important.
Un exemple sera el qudre de Una noia llegint una carta, de Johannes Vermmer.
Introducció
- En el segle XVII, els ideals del Renaixement donen lloc a una concepció del món molt més pessimista.
- Els sentiments cobren importància, i es retorça i exagera la realitat per expressar-los.
Aquesta exageració i recarregament
- Aquesta exageració i recarregament es caracteritza per una gran decoració, la producció artística de l’època es veu també influenciada per circumstàncies històriques.
- Aquestes circumstàncies van facilitar-ne la proliferaci, sobretot a Itàlia, ja que l’Església va aprofitar-lo per difondre la doctrina Contrarreformista.
L’arquitectura barroca
- Neix l’urbanisme i les ciutats no creixen segons es van construint edificis, sinó que al darrera hi ha una curosa planificació que té com a objectiu aconseguir la bellesa tant en les obres.
- Destaca per l’exuberància i la teatralitat. Els arquitectes ja no construien les seves obres tan simples i es decantaven per la complexitat.
- Es va adoptar la el·líptica, la forma oval i altres formes., les parets són sempre ondulades.
- Els edificis van abandonar les línies regulars i van imposar un estil marcat per les formes dinàmiques i complexes.
- Gran riquesa decorativa i exuberància formal, també s’utilitzen efectes de llum, per un gust un pel dramàtic, escenogràfic i teatral.
- El Barroc és l’època en que es començen a construir grans obres, un exemple en seria la Basilica de San Pedro a Roma.
L’escultura barroca
- Es caracteritza sobretot pel moviment, per l’expressió dels sentiments externs al rostre, per un realisme cru i per la teatralitat dels gestos.
- En el barroc l’escultura depèn molt de l’arquitecutra, ja que és utilitzada o bé per a complementar-la
o per a decorar-la relacionant-se amb el seu entorn.
- El tema dominant és el religiós (igual que al Renaixement)
- En el realisme s’hi representen expressións veritablement dramàtiques.
- Es preucupaven molt pel realisme, l’expressivitat de les figures, que la aconseguien produint contorisons, postures forçades i representant el moviment.
Un exemple seria El Rapte de Proserpina, de Bernini.
La pintura barroca
- La pintura barroca troba en aquest període una nova funció diferent a la que tenia fins al moment, i passa a ser un objecte decoratiu.
- Es caracteritza pel realisme dels personatges. Es dóna molta importància a la llum i es fan ressaltar molt les parts més il·luminades i enfosquir les que hi ha penombra.
- Apareixen nous tipus de quadre, com les natures mortes, els retrats, els paisatges o les vanitats.
- Es crea una cerca del realisme que es conjuga amb la teatralitat i sovint amb el dramatisme, també s’enriqueix la temàtica religiósa, i el color és un element molt important.
Un exemple sera el qudre de Una noia llegint una carta, de Johannes Vermmer.
dimarts, 12 de març del 2013
dimecres, 6 de març del 2013
dijous, 28 de febrer del 2013
dimarts, 26 de febrer del 2013
Anàlisi duna obra obra pictòrica: La Gioconda
La Gioconda
Documentació General
- En aquesta pintura feta per Leonardo Da Vinci hi apareix retratada una donà que es troba asseguda en una butaca, amb els braços recolzats al braç esquerra de la cadira, i aquesta és la Madonna Lisa, la esposa de Francesco del Giocondo, d'on prove el seu sobrenom.
- El paisatge de fons és agrest, salvatge i d'un matisat to blau.
- En aquesta obra es veuen reflectides totes les característiques de pintura de Leonardo: l'ús del sfumato (la tècnica de difuminar suaument els trets fins a fer indefinibles els contorns).
- En Leonardo Da Vinci va crear aquesta obra aprox. 1503-06 i les seves dimencions són de 77x53 cm.
- Es va crar durant l'epoca del Renaixement Italià i la tecnica utilitzada és oli sobre taula.
- Els seus colors principals són ocre cremat per ombres fosques, blanc de plom i groc sulfurós per als colors carn.
- Actualment aquesta obra encara es conserva en bon estat en el Musée du Louvre, a París.
Anàlisis Formal
- La composició està formada per dos plans, la Gioconda (podríem dir que forma una composició triangular) i el paisatge.
- La Gioconda és el començament del paisatge i el cel, que puja cap a l'horitzó, és el final, ja que tots els elements del paisatge es confonen entre si, perquè les línies de contorn estan molt poc marcades, utilitza la tècnica de sfumato, difumina els trets fins a fer-indefinibles.
- Utilitza colors ocre per les ombres fosques, blanc de plom i groc sulfurós per als colors carn. Per al paisatge utilitza el negre, tonalitats de marró i gammes de blaus, difuminant el color per marcar la llunyania i proximitat del paisatge, que es percep però no es determina.
- La tècnica utilitzada és oli sobre una taula de 77 x 53 cm.
- Fa un ús ombrívol de la llum tant en el retrat com en el paisatge. Progressa des del fons, es concreta en la transparència dels vels, en els plecs del vestit, entre els cabells, i rellisca sobre el rostre i les mans fent sentir sota la pell diàfana, el pols de la sang.
Interpretació
- Leonardo no pretén retratar únicament d'una manera superficial, sinó que vol que emergeixin els seus sentiments i la seva ànima, i ho aconsegueix. Els seus ulls i el seu somriure irradien vida, felicitat i misteri. Aquests dos trets són on millor es reflecteix l'ànima, per això Leonardo no pintava els retrats de perfil, i sí de front.
- Un altre dels objectius aconseguits per Da Vinci és la naturalitat de l'obra. La lluentor dels seus ulls, la "transparència" de la seva pell per la qual sembla que flueixi la sang, la minuciositat per la qual és pintat el seu pèl, la manera tan detallada de tractar el seu rostre, un clar reflex de la natura. I la implicació de la seva figura amb el paisatge, i el joc de llums i ombres que marquen la llunyania i la proximitat del paisatge (sfumato).
- La postura de la Mona Lisa és recta i dreta, transmet sensació d'equilibri. Vesteix roba discreta, el plec de la roba està molt treballat, i no porta joies, perquè l'atenció de l'espectador no es desviï cap a elles i se centri exclusivament en la seva bellesa i en la seva enigmàtica somriure.
La Mona Lisa de Da Vinci una de les obres que més ha marcat en la història de l'art, potser per la naturalitat i el detallisme amb què és pintada o pel misteri de la seva mirada, o potser per la seva enigmàtica somriure. És una obra digna d'admiració, el que no és d'estranyar ja que va ser pintada per un geni.
Documentació General
- En aquesta pintura feta per Leonardo Da Vinci hi apareix retratada una donà que es troba asseguda en una butaca, amb els braços recolzats al braç esquerra de la cadira, i aquesta és la Madonna Lisa, la esposa de Francesco del Giocondo, d'on prove el seu sobrenom.
- El paisatge de fons és agrest, salvatge i d'un matisat to blau.
- En aquesta obra es veuen reflectides totes les característiques de pintura de Leonardo: l'ús del sfumato (la tècnica de difuminar suaument els trets fins a fer indefinibles els contorns).
- En Leonardo Da Vinci va crear aquesta obra aprox. 1503-06 i les seves dimencions són de 77x53 cm.
- Es va crar durant l'epoca del Renaixement Italià i la tecnica utilitzada és oli sobre taula.
- Els seus colors principals són ocre cremat per ombres fosques, blanc de plom i groc sulfurós per als colors carn.
- Actualment aquesta obra encara es conserva en bon estat en el Musée du Louvre, a París.
Anàlisis Formal
- La composició està formada per dos plans, la Gioconda (podríem dir que forma una composició triangular) i el paisatge.
- La Gioconda és el començament del paisatge i el cel, que puja cap a l'horitzó, és el final, ja que tots els elements del paisatge es confonen entre si, perquè les línies de contorn estan molt poc marcades, utilitza la tècnica de sfumato, difumina els trets fins a fer-indefinibles.
- Utilitza colors ocre per les ombres fosques, blanc de plom i groc sulfurós per als colors carn. Per al paisatge utilitza el negre, tonalitats de marró i gammes de blaus, difuminant el color per marcar la llunyania i proximitat del paisatge, que es percep però no es determina.
- La tècnica utilitzada és oli sobre una taula de 77 x 53 cm.
- Fa un ús ombrívol de la llum tant en el retrat com en el paisatge. Progressa des del fons, es concreta en la transparència dels vels, en els plecs del vestit, entre els cabells, i rellisca sobre el rostre i les mans fent sentir sota la pell diàfana, el pols de la sang.
Interpretació
- Leonardo no pretén retratar únicament d'una manera superficial, sinó que vol que emergeixin els seus sentiments i la seva ànima, i ho aconsegueix. Els seus ulls i el seu somriure irradien vida, felicitat i misteri. Aquests dos trets són on millor es reflecteix l'ànima, per això Leonardo no pintava els retrats de perfil, i sí de front.
- Un altre dels objectius aconseguits per Da Vinci és la naturalitat de l'obra. La lluentor dels seus ulls, la "transparència" de la seva pell per la qual sembla que flueixi la sang, la minuciositat per la qual és pintat el seu pèl, la manera tan detallada de tractar el seu rostre, un clar reflex de la natura. I la implicació de la seva figura amb el paisatge, i el joc de llums i ombres que marquen la llunyania i la proximitat del paisatge (sfumato).
- La postura de la Mona Lisa és recta i dreta, transmet sensació d'equilibri. Vesteix roba discreta, el plec de la roba està molt treballat, i no porta joies, perquè l'atenció de l'espectador no es desviï cap a elles i se centri exclusivament en la seva bellesa i en la seva enigmàtica somriure.
La Mona Lisa de Da Vinci una de les obres que més ha marcat en la història de l'art, potser per la naturalitat i el detallisme amb què és pintada o pel misteri de la seva mirada, o potser per la seva enigmàtica somriure. És una obra digna d'admiració, el que no és d'estranyar ja que va ser pintada per un geni.
dijous, 21 de febrer del 2013
dimecres, 20 de febrer del 2013
dimecres, 6 de febrer del 2013
Tires Comiques
1)GUIÓ
1ª vinyeta: La Maria intenta despertar el seu germà per a anar al institut.
2ª vinyeta: Ho intenta varis cops.
3ª vinyeta: La Maria veu el seu gat passar per el costat, i té la idea de tirer-li a la cara per a que es desperti.
4ª vinyeta: Li tira el gat en la cara i finalment en Mario es desperta d'un salt.
2) GUIÓ
1ª vinyeta: La maria vol banyar el seu gat.
2ª vinyeta: el gat no vol banyar-se i s'escapa de la banyera d'un salt i mulla a la Maria.
3ª vinyeta: En Mario entra al labavo rient-sha de la Maria.
4ª vinyeta: Pero mentres esta caminant rescavala amb un sabó que hi habia al terra i cau.
5ª vinyeta: La Maria riu.
3) GUIÓ
1ª vinyeta: En Mario esta molt malalt a punt de morir-se y li diu a la Maria, vull que et casis amb en Miquel.
2ª vinyeta: La maria li diu:- Pero si es el teu pitjor enemic.
3ª vinyeta: En Mario diu cridant:- Per aixo vull que et casis amb ell, per a que es foti.
1ª vinyeta: La Maria intenta despertar el seu germà per a anar al institut.
2ª vinyeta: Ho intenta varis cops.
3ª vinyeta: La Maria veu el seu gat passar per el costat, i té la idea de tirer-li a la cara per a que es desperti.
4ª vinyeta: Li tira el gat en la cara i finalment en Mario es desperta d'un salt.
2) GUIÓ
1ª vinyeta: La maria vol banyar el seu gat.
2ª vinyeta: el gat no vol banyar-se i s'escapa de la banyera d'un salt i mulla a la Maria.
3ª vinyeta: En Mario entra al labavo rient-sha de la Maria.
4ª vinyeta: Pero mentres esta caminant rescavala amb un sabó que hi habia al terra i cau.
5ª vinyeta: La Maria riu.
3) GUIÓ
1ª vinyeta: En Mario esta molt malalt a punt de morir-se y li diu a la Maria, vull que et casis amb en Miquel.
2ª vinyeta: La maria li diu:- Pero si es el teu pitjor enemic.
3ª vinyeta: En Mario diu cridant:- Per aixo vull que et casis amb ell, per a que es foti.
dimarts, 5 de febrer del 2013
Qüestionari sobre el Videotutorial.
1.Com titularé el meu videotutorial?
Origami
2.Em cal posar un subtítol? En cas afirmatiu, quin?
Sí, com fer una pilota de paper.
Sí, com fer una pilota de paper.
3.Què ensenyaré a fer?
Ensenyaré a fer una pilota de paper (origami ball).
Ensenyaré a fer una pilota de paper (origami ball).
4.Tenint en compte que en el vídeotutorial cal que hi hagi, com a mínim, dues parts ben diferenciades, la demostració i l'explicació, quin contingut hi haurà a cada part?
En l'explicació explicaré tots els passos per a poder aconseguir el resultat final i en la demostració ensenyaré com es té de doblegar el paper per a poder aconseguir la pilota de paper.
En l'explicació explicaré tots els passos per a poder aconseguir el resultat final i en la demostració ensenyaré com es té de doblegar el paper per a poder aconseguir la pilota de paper.
5.Quan ho enregistraré?
Un divendres o dimecres.
Un divendres o dimecres.
6.És a l'exterior? Hi haurà molt soroll?
No, serà a l'interior i no hi haurà soroll.
No, serà a l'interior i no hi haurà soroll.
7.Què faré per aconseguir la màxima qualitat d'imatge i de so possible?
Gravar-ho amb una càmera bona i intentar que no hi hagi soroll mentres gravi la veu.
Gravar-ho amb una càmera bona i intentar que no hi hagi soroll mentres gravi la veu.
8.Quina càmera utilitzaré?
No ho se.
No ho se.
9.Em cal l'ajuda d'algú? De qui?
No hem cal ajuda.
No hem cal ajuda.
10.Hi posaré música? Quina? D'on la treuré?
Sí, encara no ho se, però segurament alguna cançó tranquila i la traure de youtube.
Sí, encara no ho se, però segurament alguna cançó tranquila i la traure de youtube.
11.Què posaré als crèdits?
El meu nom, el programa amb el que he editat el video i el nom de la cançó i el meu blog.
El meu nom, el programa amb el que he editat el video i el nom de la cançó i el meu blog.
12.És bona idea incloure la URL del meu bloc als crèdits del videotutorial?
sí
sí
divendres, 1 de febrer del 2013
Característiques de l'art romànic
Característiques de l'art romànic
Va aparèixer a l’Europa Occidental del segle X, el nou estil es va caracteritzar per ser principalment religiós.
Hi havien formes més simples i abstractes, ademes de la sobrietat en la decoració. Tam,bé es preucupaven per la simetria i per les proporcions.
Tenien la tendència homogeneïtzant de l’estil a conseqüencia dels contactes freqüents dels diversos pobles aprop de les croades i dels pelegrinatges.
Un desl estils més destacats va ser l'estil llombard i els edificis més representatius són els de la Vall de Boí.
Contesta:
1. On i quan apareix l'art romànic?
A l’Europa Occidental al segle X.
2. Quines característiques comunes va tenir l'art romànic?
Formes simples i austeres, sobrietat en la decoració i preocupació per la simetria i per les proporcions.
ARQUITECTURA
Els edificis més característics van ser els monestirs i esglésies.
L’església romànica es caracteritza per:
Dues naus creuades.
Sostre en forma de volta de canó.
Petites capelles circulars situades a la capçalera.
Contraforts que reforçaven els murs
Murs massissos, baixos i amb finestres petites.
Contesta:
1. Quins trets caracteritzen l'arquitectura romànica?
Petites capelles circulars situades a la capçalera, sostre en forma de volta de canó, murs massissos, contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior.
2. Quines dependències tenia un monestir romànic?
L’església, el claustre, el refectori, la sala capitular, l’escriptori i l’hostatgeria.
ESCULTURA
Servia per a decorar els edificis religiosos.
En els exteriors es decoraven els pòrtics i els capitells de pedra.
En el interior les escultures eres de fusta i majoritariament eres maresdedeu, crucifixions o davallaments.
Característiques:
-Funció doctrinal i decorativa.
-Temàtica profana i religiosa.
-Figures hierátiques, rígies i enexpresives.
-Ausencia de perspectiva: no hi ha fondos.
-Ús de perspectiva jeràrquica.
-Ús de la policromia.
-Ús de Horror Vacui.
- Les tematicas eres profanes i religioses.
Contesta:
1. Quina era la funció de l’escultura romànica?
Tenia una funció doctrinal i decorativa.
2. Quin material era emprat per l’escultura?
Fusta i pedra.
. Quina era la temàtica recurrent de l'escultura?
Profana i religiosa.
PINTURA
-Influència de l’art bizantí.
-Ús de la tècnica del fresc.
- Domini de la perspectiva.
-Colors plans.
-Imatges rígides, hieràtiques.
-Absència de fons
- Funció evangelitzadora molt important.
- Temàtica religiosa.
- Estils: -Francorromànic
-Bizantí
Contesta:
1. Quines eren les característiques principals de la pintura romànica?
Influència de l’art bizantí, ús de la tècnica del fresc, poc domini de la perspectiva, colors plans, imatges rígides, hieràtiques, absència de fons.
2. Quina era la funció principal de la pintura?
Tenien una funció evangelitzadora.
3. Quina tècnica es feia servir a la pintura?
Pintura mural i pintura sobre fusta.
Va aparèixer a l’Europa Occidental del segle X, el nou estil es va caracteritzar per ser principalment religiós.
Hi havien formes més simples i abstractes, ademes de la sobrietat en la decoració. Tam,bé es preucupaven per la simetria i per les proporcions.
Tenien la tendència homogeneïtzant de l’estil a conseqüencia dels contactes freqüents dels diversos pobles aprop de les croades i dels pelegrinatges.
Un desl estils més destacats va ser l'estil llombard i els edificis més representatius són els de la Vall de Boí.
Contesta:
1. On i quan apareix l'art romànic?
A l’Europa Occidental al segle X.
2. Quines característiques comunes va tenir l'art romànic?
Formes simples i austeres, sobrietat en la decoració i preocupació per la simetria i per les proporcions.
ARQUITECTURA
Els edificis més característics van ser els monestirs i esglésies.
L’església romànica es caracteritza per:
Dues naus creuades.
Sostre en forma de volta de canó.
Petites capelles circulars situades a la capçalera.
Contraforts que reforçaven els murs
Murs massissos, baixos i amb finestres petites.
Contesta:
1. Quins trets caracteritzen l'arquitectura romànica?
Petites capelles circulars situades a la capçalera, sostre en forma de volta de canó, murs massissos, contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior.
2. Quines dependències tenia un monestir romànic?
L’església, el claustre, el refectori, la sala capitular, l’escriptori i l’hostatgeria.
ESCULTURA
Servia per a decorar els edificis religiosos.
En els exteriors es decoraven els pòrtics i els capitells de pedra.
En el interior les escultures eres de fusta i majoritariament eres maresdedeu, crucifixions o davallaments.
Característiques:
-Funció doctrinal i decorativa.
-Temàtica profana i religiosa.
-Figures hierátiques, rígies i enexpresives.
-Ausencia de perspectiva: no hi ha fondos.
-Ús de perspectiva jeràrquica.
-Ús de la policromia.
-Ús de Horror Vacui.
- Les tematicas eres profanes i religioses.
Contesta:
1. Quina era la funció de l’escultura romànica?
Tenia una funció doctrinal i decorativa.
2. Quin material era emprat per l’escultura?
Fusta i pedra.
. Quina era la temàtica recurrent de l'escultura?
Profana i religiosa.
PINTURA
-Influència de l’art bizantí.
-Ús de la tècnica del fresc.
- Domini de la perspectiva.
-Colors plans.
-Imatges rígides, hieràtiques.
-Absència de fons
- Funció evangelitzadora molt important.
- Temàtica religiosa.
- Estils: -Francorromànic
-Bizantí
Contesta:
1. Quines eren les característiques principals de la pintura romànica?
Influència de l’art bizantí, ús de la tècnica del fresc, poc domini de la perspectiva, colors plans, imatges rígides, hieràtiques, absència de fons.
2. Quina era la funció principal de la pintura?
Tenien una funció evangelitzadora.
3. Quina tècnica es feia servir a la pintura?
Pintura mural i pintura sobre fusta.
Resum de la Mediterrània a l'Edat MItjana
EUROPA I LA MEDITERRÀNIA EN L'EDAT MITJANA.
La fragmentació política de l’Imperi Romà.
En l'any 395 l'imperi Romà es divideix en dos, a causa de la invasió dels pobles germànics, Imperi Bizantí, antic Imperi Romà d’Orient.
L’Europa Occidental dividida en petits regnes germànics.
Els dominis musulmans, territoris conquerits pels àrabs o per pobles convertits a l’Islam.
CONTESTA
1. Quin any es produí la divisió de l'imperi romà?
Any 385 a.C.
2. Com quedà dividida la conca mediterrània?
Queda dividida en Imperi Bizantí, antic Imperi Romà d’Orient. L’Europa Occidental dividida en petits regnes germànics i els dominis musulmans.
L’Imperi Bizantí
L’Imperi Romà d’Orient va aguantar fins al s. XV, resistint a les invasions dels regnes germanics.
L’emperador Justinià I el Gran conquerí la península Itàlica, una part del nord d’Àfrica i les principals illes de la Mediterrània occidental, i arribà a ocupar el sud de la Península Ibèrica.
Al final del segle XI entrà en decadència; els musulmans van aconseguir molts territoris i els turcs van pendre Bizanci el 1453.
CONTESTA
1. On estava situada Bizanci?
A l’actual Turquia i Constantinoble.
2. En quina data va ser presa del turcs? Quin significat especial té aquesta data?
L’any 1453 va ser conquerida Bizanci, i es va enfonsar definitivament l’Imperi Bizantí.
L’expansió de l’Islam
Estaven situats a la península d’Aràbia. Els àrabs eren politeistes: cada triubu tenia els seus déus, i tenien la Meca com a centre religiós comú.
Van entrar en contacte amb religions monoteistes com el Cristianisme o el Judaisme, gracies al comerç.
Al segle VII va sorgir l’Islam, religió monoteista predicada per Mahoma.
CONTESTA
1. A quin segle neix l'Islam?
Segle VII.
2. On s'originà l'Islam?
A la península d’Àrabia
La conquesta de la Península Ibèrica
La conquesta àrab del regne visigòtic va iniciar-se l’any 711.
L’any 715 els musulmans havien conquerit la major part del territori.
Al-Àndalus no va ser definitivament un regne independent del califat de Damasc fins al segle X.
Quan el califa Abd Al-Rahman III es va declarar independent,a partir d’aquí, el regne es va nar dividint en petits estats independents coneguts com a taifes.
Aquesta debilitació va permetre que la Reconquesta, iniciada a les valls cantàbriques i pirenaiques
CONTESTA
1. Quan es va iniciar la conquesta musulmana de la península Ibèrica?
L’any 711.
2. Digues les fases per les que va passar l'ocupació musulmana.
-Anys 711 - 715, conquesta
-Any 715 - S.X, califat dependent d’Al-Àndalus
-S.X - S.XI califat independent
-S.X - 1492, regnes de taifes, debilitament i retrocés
3. En quina data va acabar la predominància musulmana a la Península Ibèrica? Quin significat especial té aquesta data?
Va acabar l’any 1212, amb la derrota andalusí a la batalla de Navas de Tolosa, A partir d’aquesta derrota, la supremacía militar musulmana es va acabar.
Els orígens de Catalunya
Catalunya es va crear sota el domini visigotic despres de la ciaguda da l’Imperi Roma d’Occident.
Va ser envaïda pels musulmans, però van respectar les crèencies, llengüa i costums dels habitants.
CONTESTA
1. Quin poble es va establir a la Península Ibèrica amb la desaparició de l'imperi Romà?
Els visigots
Els comtats catalans independents
El rei franc Lluís el Pietós, va conquerir tota una franja de la Península Ibèrica al llarg dels Pirineus.
Aquesta zona, que arribava fins a Barcelona, es va conèixer com a Marca Hispànica. Estava dividida en comtats, els comtes dels quals eren designats inicialment pel rei franc.
Amb el temps, van passar a ser hereditaris i finalment es van independitzar. Al final, tots els comtats de la zona van quedar unificats sota el domini de la família comtal de Barcelona.
CONTESTA
1.Què era la Marca Hispànica? Com estava organitzada?
Era una zona de la Península Ibèrica sota domini franc, que servia per a separar els àrabs d’Europa.
Estava organitzada en comtats i els comtes eren designats pels reis francs.
2.Com es va aconseguir la independència dels comtats catalans?
Guifré I el Pelós, de la casa de Catalunya, ca ser designat comte d’Urgell i la Cerdanya i més tard de Girona i Barcelona, Fundà la Casa de Barcelona. El morir Guifré va fer els comtats hereditaris i més tard Borrell II va deixar de pagar tributs al rei franc.
3.Quina casa comtal va prendre més importància a través d'aquest procès?
El Casal de Barcelona.
La societat feudal
La revolució feudal
El feudalisme és un sistema d’organització política i social.
Els habitats que treballen aquestes terres són vassals d’un senyor, li deuen fidelitat i l’han de pagar rendes.Els reis de l’època no disposen de prou recrsos per a mantenir el control administratiu del territori ni tampoc d’exèrcit suficient per defensar-lo.
Per això, concedeixen la propietat territorial als nobles en pagament dels serveis de defensa de la població.
La noblesa aconsegueix que aquestes terres siguin hereditàries.
CONTESTA
1. Què es el feudalisme?
El feudalisme és un sistema d’organització política i social, en que el rei designa a uns vassalls anomenats senyors feudals, i governen sobre un territori designat.
Organització de la societat feudal
Es dividia en tres estaments: Oratores, Bellatores i Laboratores.
Els Oratores eren el clergat, els Bellatores els nobles i cavallers, i els Laboratores els estaments baixos. Els Oratores i Bellatores eren privilegiats, no pagaven impostos i vivien de les rendes que pagaven els Laboratores.
CONTESTA
1.Fes un esquema de la societat feudal.
Rei
Oratores i Bellatores (privilegiats)
Laboratores (no-privilegiats)
La pau i la treva de Déu
El sistema feudal causava una gran quantitat de conflictes armats entre nobles. Aquestes guerres causaven una gran destrucció i un gran empobriment del territori.
La pau de Déu dicta l’excomunió de qualsevol que:
-Assalti les esglésies o les cases edificades a l’entorn.
-Agredeixi o injuriï clergues, monjos o monges desarmats.
-Robi béns de l’Església.
-Destrueixi o cremi cases de clergues o pagesos desarmats.
-Assalti homes o dones, els despulli, els fereixi, els atropelli o els mati, etc.
CONTESTA
1.En què va consistir la “treva de Déu?
Va consistir en evitar enfrontaments fent una mena de lleis.
La societat rural de l’Edat Mitjana
El domini feudal
El domini és la terra del senyor feudal i es divideix en dues parts: Domini directe.
Domini útil.
CONTESTA
1.Explica com era el domini feudal.
Domini directe. Eren les terres de les quals obtenia un benefici directe.
Domini útil. Era territori que cultivaven arrendataris pagant un impost.
El vassallatge
El vassallatge era un jurament pel qual un privilegiat jurava fidelitat a un privilegiat de nivell superior.
A canvi de protecció, el vassall li ofereix respecte, fidelitat i ajut militar.
CONTESTA
1.En què consistia la relació de vassallatge? Quins avantatges tenia pels privilegiats?
Era un jurament pel qual un privilegiat jurava fidelitat a un privilegiat de nivell superior. Tenien el privilegi de poder dominar els camperols.
La societat urbana medieval
La decadéncia dels nuclis urbans
Tota la població es pagesa i la poca que no ho és consisteix en autoritat polítiques i alguns artesans urbans. Creaven productes de luxe i no hi havia intercanvi amb la societat rural.
L’eclosió de la societat urbana
població es va movent cap a nuclis urbans, ja que noves tecnologies supleixen la mà d’obra al camp. Aquestes tecnologies també reactiven el comerc, aquest va permetre l’aparició d’una nova classe social amb molt de pes econòmic, la burgesia.
La fragmentació política de l’Imperi Romà.
En l'any 395 l'imperi Romà es divideix en dos, a causa de la invasió dels pobles germànics, Imperi Bizantí, antic Imperi Romà d’Orient.
L’Europa Occidental dividida en petits regnes germànics.
Els dominis musulmans, territoris conquerits pels àrabs o per pobles convertits a l’Islam.
CONTESTA
1. Quin any es produí la divisió de l'imperi romà?
Any 385 a.C.
2. Com quedà dividida la conca mediterrània?
Queda dividida en Imperi Bizantí, antic Imperi Romà d’Orient. L’Europa Occidental dividida en petits regnes germànics i els dominis musulmans.
L’Imperi Bizantí
L’Imperi Romà d’Orient va aguantar fins al s. XV, resistint a les invasions dels regnes germanics.
L’emperador Justinià I el Gran conquerí la península Itàlica, una part del nord d’Àfrica i les principals illes de la Mediterrània occidental, i arribà a ocupar el sud de la Península Ibèrica.
Al final del segle XI entrà en decadència; els musulmans van aconseguir molts territoris i els turcs van pendre Bizanci el 1453.
CONTESTA
1. On estava situada Bizanci?
A l’actual Turquia i Constantinoble.
2. En quina data va ser presa del turcs? Quin significat especial té aquesta data?
L’any 1453 va ser conquerida Bizanci, i es va enfonsar definitivament l’Imperi Bizantí.
L’expansió de l’Islam
Estaven situats a la península d’Aràbia. Els àrabs eren politeistes: cada triubu tenia els seus déus, i tenien la Meca com a centre religiós comú.
Van entrar en contacte amb religions monoteistes com el Cristianisme o el Judaisme, gracies al comerç.
Al segle VII va sorgir l’Islam, religió monoteista predicada per Mahoma.
CONTESTA
1. A quin segle neix l'Islam?
Segle VII.
2. On s'originà l'Islam?
A la península d’Àrabia
La conquesta de la Península Ibèrica
La conquesta àrab del regne visigòtic va iniciar-se l’any 711.
L’any 715 els musulmans havien conquerit la major part del territori.
Al-Àndalus no va ser definitivament un regne independent del califat de Damasc fins al segle X.
Quan el califa Abd Al-Rahman III es va declarar independent,a partir d’aquí, el regne es va nar dividint en petits estats independents coneguts com a taifes.
Aquesta debilitació va permetre que la Reconquesta, iniciada a les valls cantàbriques i pirenaiques
CONTESTA
1. Quan es va iniciar la conquesta musulmana de la península Ibèrica?
L’any 711.
2. Digues les fases per les que va passar l'ocupació musulmana.
-Anys 711 - 715, conquesta
-Any 715 - S.X, califat dependent d’Al-Àndalus
-S.X - S.XI califat independent
-S.X - 1492, regnes de taifes, debilitament i retrocés
3. En quina data va acabar la predominància musulmana a la Península Ibèrica? Quin significat especial té aquesta data?
Va acabar l’any 1212, amb la derrota andalusí a la batalla de Navas de Tolosa, A partir d’aquesta derrota, la supremacía militar musulmana es va acabar.
Els orígens de Catalunya
Catalunya es va crear sota el domini visigotic despres de la ciaguda da l’Imperi Roma d’Occident.
Va ser envaïda pels musulmans, però van respectar les crèencies, llengüa i costums dels habitants.
CONTESTA
1. Quin poble es va establir a la Península Ibèrica amb la desaparició de l'imperi Romà?
Els visigots
Els comtats catalans independents
El rei franc Lluís el Pietós, va conquerir tota una franja de la Península Ibèrica al llarg dels Pirineus.
Aquesta zona, que arribava fins a Barcelona, es va conèixer com a Marca Hispànica. Estava dividida en comtats, els comtes dels quals eren designats inicialment pel rei franc.
Amb el temps, van passar a ser hereditaris i finalment es van independitzar. Al final, tots els comtats de la zona van quedar unificats sota el domini de la família comtal de Barcelona.
CONTESTA
1.Què era la Marca Hispànica? Com estava organitzada?
Era una zona de la Península Ibèrica sota domini franc, que servia per a separar els àrabs d’Europa.
Estava organitzada en comtats i els comtes eren designats pels reis francs.
2.Com es va aconseguir la independència dels comtats catalans?
Guifré I el Pelós, de la casa de Catalunya, ca ser designat comte d’Urgell i la Cerdanya i més tard de Girona i Barcelona, Fundà la Casa de Barcelona. El morir Guifré va fer els comtats hereditaris i més tard Borrell II va deixar de pagar tributs al rei franc.
3.Quina casa comtal va prendre més importància a través d'aquest procès?
El Casal de Barcelona.
La societat feudal
La revolució feudal
El feudalisme és un sistema d’organització política i social.
Els habitats que treballen aquestes terres són vassals d’un senyor, li deuen fidelitat i l’han de pagar rendes.Els reis de l’època no disposen de prou recrsos per a mantenir el control administratiu del territori ni tampoc d’exèrcit suficient per defensar-lo.
Per això, concedeixen la propietat territorial als nobles en pagament dels serveis de defensa de la població.
La noblesa aconsegueix que aquestes terres siguin hereditàries.
CONTESTA
1. Què es el feudalisme?
El feudalisme és un sistema d’organització política i social, en que el rei designa a uns vassalls anomenats senyors feudals, i governen sobre un territori designat.
Organització de la societat feudal
Es dividia en tres estaments: Oratores, Bellatores i Laboratores.
Els Oratores eren el clergat, els Bellatores els nobles i cavallers, i els Laboratores els estaments baixos. Els Oratores i Bellatores eren privilegiats, no pagaven impostos i vivien de les rendes que pagaven els Laboratores.
CONTESTA
1.Fes un esquema de la societat feudal.
Rei
Oratores i Bellatores (privilegiats)
Laboratores (no-privilegiats)
La pau i la treva de Déu
El sistema feudal causava una gran quantitat de conflictes armats entre nobles. Aquestes guerres causaven una gran destrucció i un gran empobriment del territori.
La pau de Déu dicta l’excomunió de qualsevol que:
-Assalti les esglésies o les cases edificades a l’entorn.
-Agredeixi o injuriï clergues, monjos o monges desarmats.
-Robi béns de l’Església.
-Destrueixi o cremi cases de clergues o pagesos desarmats.
-Assalti homes o dones, els despulli, els fereixi, els atropelli o els mati, etc.
CONTESTA
1.En què va consistir la “treva de Déu?
Va consistir en evitar enfrontaments fent una mena de lleis.
La societat rural de l’Edat Mitjana
El domini feudal
El domini és la terra del senyor feudal i es divideix en dues parts: Domini directe.
Domini útil.
CONTESTA
1.Explica com era el domini feudal.
Domini directe. Eren les terres de les quals obtenia un benefici directe.
Domini útil. Era territori que cultivaven arrendataris pagant un impost.
El vassallatge
El vassallatge era un jurament pel qual un privilegiat jurava fidelitat a un privilegiat de nivell superior.
A canvi de protecció, el vassall li ofereix respecte, fidelitat i ajut militar.
CONTESTA
1.En què consistia la relació de vassallatge? Quins avantatges tenia pels privilegiats?
Era un jurament pel qual un privilegiat jurava fidelitat a un privilegiat de nivell superior. Tenien el privilegi de poder dominar els camperols.
La societat urbana medieval
La decadéncia dels nuclis urbans
Tota la població es pagesa i la poca que no ho és consisteix en autoritat polítiques i alguns artesans urbans. Creaven productes de luxe i no hi havia intercanvi amb la societat rural.
L’eclosió de la societat urbana
població es va movent cap a nuclis urbans, ja que noves tecnologies supleixen la mà d’obra al camp. Aquestes tecnologies també reactiven el comerc, aquest va permetre l’aparició d’una nova classe social amb molt de pes econòmic, la burgesia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)