dijous, 28 de febrer del 2013
dimarts, 26 de febrer del 2013
Anàlisi duna obra obra pictòrica: La Gioconda
La Gioconda
Documentació General
- En aquesta pintura feta per Leonardo Da Vinci hi apareix retratada una donà que es troba asseguda en una butaca, amb els braços recolzats al braç esquerra de la cadira, i aquesta és la Madonna Lisa, la esposa de Francesco del Giocondo, d'on prove el seu sobrenom.
- El paisatge de fons és agrest, salvatge i d'un matisat to blau.
- En aquesta obra es veuen reflectides totes les característiques de pintura de Leonardo: l'ús del sfumato (la tècnica de difuminar suaument els trets fins a fer indefinibles els contorns).
- En Leonardo Da Vinci va crear aquesta obra aprox. 1503-06 i les seves dimencions són de 77x53 cm.
- Es va crar durant l'epoca del Renaixement Italià i la tecnica utilitzada és oli sobre taula.
- Els seus colors principals són ocre cremat per ombres fosques, blanc de plom i groc sulfurós per als colors carn.
- Actualment aquesta obra encara es conserva en bon estat en el Musée du Louvre, a París.
Anàlisis Formal
- La composició està formada per dos plans, la Gioconda (podríem dir que forma una composició triangular) i el paisatge.
- La Gioconda és el començament del paisatge i el cel, que puja cap a l'horitzó, és el final, ja que tots els elements del paisatge es confonen entre si, perquè les línies de contorn estan molt poc marcades, utilitza la tècnica de sfumato, difumina els trets fins a fer-indefinibles.
- Utilitza colors ocre per les ombres fosques, blanc de plom i groc sulfurós per als colors carn. Per al paisatge utilitza el negre, tonalitats de marró i gammes de blaus, difuminant el color per marcar la llunyania i proximitat del paisatge, que es percep però no es determina.
- La tècnica utilitzada és oli sobre una taula de 77 x 53 cm.
- Fa un ús ombrívol de la llum tant en el retrat com en el paisatge. Progressa des del fons, es concreta en la transparència dels vels, en els plecs del vestit, entre els cabells, i rellisca sobre el rostre i les mans fent sentir sota la pell diàfana, el pols de la sang.
Interpretació
- Leonardo no pretén retratar únicament d'una manera superficial, sinó que vol que emergeixin els seus sentiments i la seva ànima, i ho aconsegueix. Els seus ulls i el seu somriure irradien vida, felicitat i misteri. Aquests dos trets són on millor es reflecteix l'ànima, per això Leonardo no pintava els retrats de perfil, i sí de front.
- Un altre dels objectius aconseguits per Da Vinci és la naturalitat de l'obra. La lluentor dels seus ulls, la "transparència" de la seva pell per la qual sembla que flueixi la sang, la minuciositat per la qual és pintat el seu pèl, la manera tan detallada de tractar el seu rostre, un clar reflex de la natura. I la implicació de la seva figura amb el paisatge, i el joc de llums i ombres que marquen la llunyania i la proximitat del paisatge (sfumato).
- La postura de la Mona Lisa és recta i dreta, transmet sensació d'equilibri. Vesteix roba discreta, el plec de la roba està molt treballat, i no porta joies, perquè l'atenció de l'espectador no es desviï cap a elles i se centri exclusivament en la seva bellesa i en la seva enigmàtica somriure.
La Mona Lisa de Da Vinci una de les obres que més ha marcat en la història de l'art, potser per la naturalitat i el detallisme amb què és pintada o pel misteri de la seva mirada, o potser per la seva enigmàtica somriure. És una obra digna d'admiració, el que no és d'estranyar ja que va ser pintada per un geni.
Documentació General
- En aquesta pintura feta per Leonardo Da Vinci hi apareix retratada una donà que es troba asseguda en una butaca, amb els braços recolzats al braç esquerra de la cadira, i aquesta és la Madonna Lisa, la esposa de Francesco del Giocondo, d'on prove el seu sobrenom.
- El paisatge de fons és agrest, salvatge i d'un matisat to blau.
- En aquesta obra es veuen reflectides totes les característiques de pintura de Leonardo: l'ús del sfumato (la tècnica de difuminar suaument els trets fins a fer indefinibles els contorns).
- En Leonardo Da Vinci va crear aquesta obra aprox. 1503-06 i les seves dimencions són de 77x53 cm.
- Es va crar durant l'epoca del Renaixement Italià i la tecnica utilitzada és oli sobre taula.
- Els seus colors principals són ocre cremat per ombres fosques, blanc de plom i groc sulfurós per als colors carn.
- Actualment aquesta obra encara es conserva en bon estat en el Musée du Louvre, a París.
Anàlisis Formal
- La composició està formada per dos plans, la Gioconda (podríem dir que forma una composició triangular) i el paisatge.
- La Gioconda és el començament del paisatge i el cel, que puja cap a l'horitzó, és el final, ja que tots els elements del paisatge es confonen entre si, perquè les línies de contorn estan molt poc marcades, utilitza la tècnica de sfumato, difumina els trets fins a fer-indefinibles.
- Utilitza colors ocre per les ombres fosques, blanc de plom i groc sulfurós per als colors carn. Per al paisatge utilitza el negre, tonalitats de marró i gammes de blaus, difuminant el color per marcar la llunyania i proximitat del paisatge, que es percep però no es determina.
- La tècnica utilitzada és oli sobre una taula de 77 x 53 cm.
- Fa un ús ombrívol de la llum tant en el retrat com en el paisatge. Progressa des del fons, es concreta en la transparència dels vels, en els plecs del vestit, entre els cabells, i rellisca sobre el rostre i les mans fent sentir sota la pell diàfana, el pols de la sang.
Interpretació
- Leonardo no pretén retratar únicament d'una manera superficial, sinó que vol que emergeixin els seus sentiments i la seva ànima, i ho aconsegueix. Els seus ulls i el seu somriure irradien vida, felicitat i misteri. Aquests dos trets són on millor es reflecteix l'ànima, per això Leonardo no pintava els retrats de perfil, i sí de front.
- Un altre dels objectius aconseguits per Da Vinci és la naturalitat de l'obra. La lluentor dels seus ulls, la "transparència" de la seva pell per la qual sembla que flueixi la sang, la minuciositat per la qual és pintat el seu pèl, la manera tan detallada de tractar el seu rostre, un clar reflex de la natura. I la implicació de la seva figura amb el paisatge, i el joc de llums i ombres que marquen la llunyania i la proximitat del paisatge (sfumato).
- La postura de la Mona Lisa és recta i dreta, transmet sensació d'equilibri. Vesteix roba discreta, el plec de la roba està molt treballat, i no porta joies, perquè l'atenció de l'espectador no es desviï cap a elles i se centri exclusivament en la seva bellesa i en la seva enigmàtica somriure.
La Mona Lisa de Da Vinci una de les obres que més ha marcat en la història de l'art, potser per la naturalitat i el detallisme amb què és pintada o pel misteri de la seva mirada, o potser per la seva enigmàtica somriure. És una obra digna d'admiració, el que no és d'estranyar ja que va ser pintada per un geni.
dijous, 21 de febrer del 2013
dimecres, 20 de febrer del 2013
dimecres, 6 de febrer del 2013
Tires Comiques
1)GUIÓ
1ª vinyeta: La Maria intenta despertar el seu germà per a anar al institut.
2ª vinyeta: Ho intenta varis cops.
3ª vinyeta: La Maria veu el seu gat passar per el costat, i té la idea de tirer-li a la cara per a que es desperti.
4ª vinyeta: Li tira el gat en la cara i finalment en Mario es desperta d'un salt.
2) GUIÓ
1ª vinyeta: La maria vol banyar el seu gat.
2ª vinyeta: el gat no vol banyar-se i s'escapa de la banyera d'un salt i mulla a la Maria.
3ª vinyeta: En Mario entra al labavo rient-sha de la Maria.
4ª vinyeta: Pero mentres esta caminant rescavala amb un sabó que hi habia al terra i cau.
5ª vinyeta: La Maria riu.
3) GUIÓ
1ª vinyeta: En Mario esta molt malalt a punt de morir-se y li diu a la Maria, vull que et casis amb en Miquel.
2ª vinyeta: La maria li diu:- Pero si es el teu pitjor enemic.
3ª vinyeta: En Mario diu cridant:- Per aixo vull que et casis amb ell, per a que es foti.
1ª vinyeta: La Maria intenta despertar el seu germà per a anar al institut.
2ª vinyeta: Ho intenta varis cops.
3ª vinyeta: La Maria veu el seu gat passar per el costat, i té la idea de tirer-li a la cara per a que es desperti.
4ª vinyeta: Li tira el gat en la cara i finalment en Mario es desperta d'un salt.
2) GUIÓ
1ª vinyeta: La maria vol banyar el seu gat.
2ª vinyeta: el gat no vol banyar-se i s'escapa de la banyera d'un salt i mulla a la Maria.
3ª vinyeta: En Mario entra al labavo rient-sha de la Maria.
4ª vinyeta: Pero mentres esta caminant rescavala amb un sabó que hi habia al terra i cau.
5ª vinyeta: La Maria riu.
3) GUIÓ
1ª vinyeta: En Mario esta molt malalt a punt de morir-se y li diu a la Maria, vull que et casis amb en Miquel.
2ª vinyeta: La maria li diu:- Pero si es el teu pitjor enemic.
3ª vinyeta: En Mario diu cridant:- Per aixo vull que et casis amb ell, per a que es foti.
dimarts, 5 de febrer del 2013
Qüestionari sobre el Videotutorial.
1.Com titularé el meu videotutorial?
Origami
2.Em cal posar un subtítol? En cas afirmatiu, quin?
Sí, com fer una pilota de paper.
Sí, com fer una pilota de paper.
3.Què ensenyaré a fer?
Ensenyaré a fer una pilota de paper (origami ball).
Ensenyaré a fer una pilota de paper (origami ball).
4.Tenint en compte que en el vídeotutorial cal que hi hagi, com a mínim, dues parts ben diferenciades, la demostració i l'explicació, quin contingut hi haurà a cada part?
En l'explicació explicaré tots els passos per a poder aconseguir el resultat final i en la demostració ensenyaré com es té de doblegar el paper per a poder aconseguir la pilota de paper.
En l'explicació explicaré tots els passos per a poder aconseguir el resultat final i en la demostració ensenyaré com es té de doblegar el paper per a poder aconseguir la pilota de paper.
5.Quan ho enregistraré?
Un divendres o dimecres.
Un divendres o dimecres.
6.És a l'exterior? Hi haurà molt soroll?
No, serà a l'interior i no hi haurà soroll.
No, serà a l'interior i no hi haurà soroll.
7.Què faré per aconseguir la màxima qualitat d'imatge i de so possible?
Gravar-ho amb una càmera bona i intentar que no hi hagi soroll mentres gravi la veu.
Gravar-ho amb una càmera bona i intentar que no hi hagi soroll mentres gravi la veu.
8.Quina càmera utilitzaré?
No ho se.
No ho se.
9.Em cal l'ajuda d'algú? De qui?
No hem cal ajuda.
No hem cal ajuda.
10.Hi posaré música? Quina? D'on la treuré?
Sí, encara no ho se, però segurament alguna cançó tranquila i la traure de youtube.
Sí, encara no ho se, però segurament alguna cançó tranquila i la traure de youtube.
11.Què posaré als crèdits?
El meu nom, el programa amb el que he editat el video i el nom de la cançó i el meu blog.
El meu nom, el programa amb el que he editat el video i el nom de la cançó i el meu blog.
12.És bona idea incloure la URL del meu bloc als crèdits del videotutorial?
sí
sí
divendres, 1 de febrer del 2013
Característiques de l'art romànic
Característiques de l'art romànic
Va aparèixer a l’Europa Occidental del segle X, el nou estil es va caracteritzar per ser principalment religiós.
Hi havien formes més simples i abstractes, ademes de la sobrietat en la decoració. Tam,bé es preucupaven per la simetria i per les proporcions.
Tenien la tendència homogeneïtzant de l’estil a conseqüencia dels contactes freqüents dels diversos pobles aprop de les croades i dels pelegrinatges.
Un desl estils més destacats va ser l'estil llombard i els edificis més representatius són els de la Vall de Boí.
Contesta:
1. On i quan apareix l'art romànic?
A l’Europa Occidental al segle X.
2. Quines característiques comunes va tenir l'art romànic?
Formes simples i austeres, sobrietat en la decoració i preocupació per la simetria i per les proporcions.
ARQUITECTURA
Els edificis més característics van ser els monestirs i esglésies.
L’església romànica es caracteritza per:
Dues naus creuades.
Sostre en forma de volta de canó.
Petites capelles circulars situades a la capçalera.
Contraforts que reforçaven els murs
Murs massissos, baixos i amb finestres petites.
Contesta:
1. Quins trets caracteritzen l'arquitectura romànica?
Petites capelles circulars situades a la capçalera, sostre en forma de volta de canó, murs massissos, contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior.
2. Quines dependències tenia un monestir romànic?
L’església, el claustre, el refectori, la sala capitular, l’escriptori i l’hostatgeria.
ESCULTURA
Servia per a decorar els edificis religiosos.
En els exteriors es decoraven els pòrtics i els capitells de pedra.
En el interior les escultures eres de fusta i majoritariament eres maresdedeu, crucifixions o davallaments.
Característiques:
-Funció doctrinal i decorativa.
-Temàtica profana i religiosa.
-Figures hierátiques, rígies i enexpresives.
-Ausencia de perspectiva: no hi ha fondos.
-Ús de perspectiva jeràrquica.
-Ús de la policromia.
-Ús de Horror Vacui.
- Les tematicas eres profanes i religioses.
Contesta:
1. Quina era la funció de l’escultura romànica?
Tenia una funció doctrinal i decorativa.
2. Quin material era emprat per l’escultura?
Fusta i pedra.
. Quina era la temàtica recurrent de l'escultura?
Profana i religiosa.
PINTURA
-Influència de l’art bizantí.
-Ús de la tècnica del fresc.
- Domini de la perspectiva.
-Colors plans.
-Imatges rígides, hieràtiques.
-Absència de fons
- Funció evangelitzadora molt important.
- Temàtica religiosa.
- Estils: -Francorromànic
-Bizantí
Contesta:
1. Quines eren les característiques principals de la pintura romànica?
Influència de l’art bizantí, ús de la tècnica del fresc, poc domini de la perspectiva, colors plans, imatges rígides, hieràtiques, absència de fons.
2. Quina era la funció principal de la pintura?
Tenien una funció evangelitzadora.
3. Quina tècnica es feia servir a la pintura?
Pintura mural i pintura sobre fusta.
Va aparèixer a l’Europa Occidental del segle X, el nou estil es va caracteritzar per ser principalment religiós.
Hi havien formes més simples i abstractes, ademes de la sobrietat en la decoració. Tam,bé es preucupaven per la simetria i per les proporcions.
Tenien la tendència homogeneïtzant de l’estil a conseqüencia dels contactes freqüents dels diversos pobles aprop de les croades i dels pelegrinatges.
Un desl estils més destacats va ser l'estil llombard i els edificis més representatius són els de la Vall de Boí.
Contesta:
1. On i quan apareix l'art romànic?
A l’Europa Occidental al segle X.
2. Quines característiques comunes va tenir l'art romànic?
Formes simples i austeres, sobrietat en la decoració i preocupació per la simetria i per les proporcions.
ARQUITECTURA
Els edificis més característics van ser els monestirs i esglésies.
L’església romànica es caracteritza per:
Dues naus creuades.
Sostre en forma de volta de canó.
Petites capelles circulars situades a la capçalera.
Contraforts que reforçaven els murs
Murs massissos, baixos i amb finestres petites.
Contesta:
1. Quins trets caracteritzen l'arquitectura romànica?
Petites capelles circulars situades a la capçalera, sostre en forma de volta de canó, murs massissos, contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior.
2. Quines dependències tenia un monestir romànic?
L’església, el claustre, el refectori, la sala capitular, l’escriptori i l’hostatgeria.
ESCULTURA
Servia per a decorar els edificis religiosos.
En els exteriors es decoraven els pòrtics i els capitells de pedra.
En el interior les escultures eres de fusta i majoritariament eres maresdedeu, crucifixions o davallaments.
Característiques:
-Funció doctrinal i decorativa.
-Temàtica profana i religiosa.
-Figures hierátiques, rígies i enexpresives.
-Ausencia de perspectiva: no hi ha fondos.
-Ús de perspectiva jeràrquica.
-Ús de la policromia.
-Ús de Horror Vacui.
- Les tematicas eres profanes i religioses.
Contesta:
1. Quina era la funció de l’escultura romànica?
Tenia una funció doctrinal i decorativa.
2. Quin material era emprat per l’escultura?
Fusta i pedra.
. Quina era la temàtica recurrent de l'escultura?
Profana i religiosa.
PINTURA
-Influència de l’art bizantí.
-Ús de la tècnica del fresc.
- Domini de la perspectiva.
-Colors plans.
-Imatges rígides, hieràtiques.
-Absència de fons
- Funció evangelitzadora molt important.
- Temàtica religiosa.
- Estils: -Francorromànic
-Bizantí
Contesta:
1. Quines eren les característiques principals de la pintura romànica?
Influència de l’art bizantí, ús de la tècnica del fresc, poc domini de la perspectiva, colors plans, imatges rígides, hieràtiques, absència de fons.
2. Quina era la funció principal de la pintura?
Tenien una funció evangelitzadora.
3. Quina tècnica es feia servir a la pintura?
Pintura mural i pintura sobre fusta.
Resum de la Mediterrània a l'Edat MItjana
EUROPA I LA MEDITERRÀNIA EN L'EDAT MITJANA.
La fragmentació política de l’Imperi Romà.
En l'any 395 l'imperi Romà es divideix en dos, a causa de la invasió dels pobles germànics, Imperi Bizantí, antic Imperi Romà d’Orient.
L’Europa Occidental dividida en petits regnes germànics.
Els dominis musulmans, territoris conquerits pels àrabs o per pobles convertits a l’Islam.
CONTESTA
1. Quin any es produí la divisió de l'imperi romà?
Any 385 a.C.
2. Com quedà dividida la conca mediterrània?
Queda dividida en Imperi Bizantí, antic Imperi Romà d’Orient. L’Europa Occidental dividida en petits regnes germànics i els dominis musulmans.
L’Imperi Bizantí
L’Imperi Romà d’Orient va aguantar fins al s. XV, resistint a les invasions dels regnes germanics.
L’emperador Justinià I el Gran conquerí la península Itàlica, una part del nord d’Àfrica i les principals illes de la Mediterrània occidental, i arribà a ocupar el sud de la Península Ibèrica.
Al final del segle XI entrà en decadència; els musulmans van aconseguir molts territoris i els turcs van pendre Bizanci el 1453.
CONTESTA
1. On estava situada Bizanci?
A l’actual Turquia i Constantinoble.
2. En quina data va ser presa del turcs? Quin significat especial té aquesta data?
L’any 1453 va ser conquerida Bizanci, i es va enfonsar definitivament l’Imperi Bizantí.
L’expansió de l’Islam
Estaven situats a la península d’Aràbia. Els àrabs eren politeistes: cada triubu tenia els seus déus, i tenien la Meca com a centre religiós comú.
Van entrar en contacte amb religions monoteistes com el Cristianisme o el Judaisme, gracies al comerç.
Al segle VII va sorgir l’Islam, religió monoteista predicada per Mahoma.
CONTESTA
1. A quin segle neix l'Islam?
Segle VII.
2. On s'originà l'Islam?
A la península d’Àrabia
La conquesta de la Península Ibèrica
La conquesta àrab del regne visigòtic va iniciar-se l’any 711.
L’any 715 els musulmans havien conquerit la major part del territori.
Al-Àndalus no va ser definitivament un regne independent del califat de Damasc fins al segle X.
Quan el califa Abd Al-Rahman III es va declarar independent,a partir d’aquí, el regne es va nar dividint en petits estats independents coneguts com a taifes.
Aquesta debilitació va permetre que la Reconquesta, iniciada a les valls cantàbriques i pirenaiques
CONTESTA
1. Quan es va iniciar la conquesta musulmana de la península Ibèrica?
L’any 711.
2. Digues les fases per les que va passar l'ocupació musulmana.
-Anys 711 - 715, conquesta
-Any 715 - S.X, califat dependent d’Al-Àndalus
-S.X - S.XI califat independent
-S.X - 1492, regnes de taifes, debilitament i retrocés
3. En quina data va acabar la predominància musulmana a la Península Ibèrica? Quin significat especial té aquesta data?
Va acabar l’any 1212, amb la derrota andalusí a la batalla de Navas de Tolosa, A partir d’aquesta derrota, la supremacía militar musulmana es va acabar.
Els orígens de Catalunya
Catalunya es va crear sota el domini visigotic despres de la ciaguda da l’Imperi Roma d’Occident.
Va ser envaïda pels musulmans, però van respectar les crèencies, llengüa i costums dels habitants.
CONTESTA
1. Quin poble es va establir a la Península Ibèrica amb la desaparició de l'imperi Romà?
Els visigots
Els comtats catalans independents
El rei franc Lluís el Pietós, va conquerir tota una franja de la Península Ibèrica al llarg dels Pirineus.
Aquesta zona, que arribava fins a Barcelona, es va conèixer com a Marca Hispànica. Estava dividida en comtats, els comtes dels quals eren designats inicialment pel rei franc.
Amb el temps, van passar a ser hereditaris i finalment es van independitzar. Al final, tots els comtats de la zona van quedar unificats sota el domini de la família comtal de Barcelona.
CONTESTA
1.Què era la Marca Hispànica? Com estava organitzada?
Era una zona de la Península Ibèrica sota domini franc, que servia per a separar els àrabs d’Europa.
Estava organitzada en comtats i els comtes eren designats pels reis francs.
2.Com es va aconseguir la independència dels comtats catalans?
Guifré I el Pelós, de la casa de Catalunya, ca ser designat comte d’Urgell i la Cerdanya i més tard de Girona i Barcelona, Fundà la Casa de Barcelona. El morir Guifré va fer els comtats hereditaris i més tard Borrell II va deixar de pagar tributs al rei franc.
3.Quina casa comtal va prendre més importància a través d'aquest procès?
El Casal de Barcelona.
La societat feudal
La revolució feudal
El feudalisme és un sistema d’organització política i social.
Els habitats que treballen aquestes terres són vassals d’un senyor, li deuen fidelitat i l’han de pagar rendes.Els reis de l’època no disposen de prou recrsos per a mantenir el control administratiu del territori ni tampoc d’exèrcit suficient per defensar-lo.
Per això, concedeixen la propietat territorial als nobles en pagament dels serveis de defensa de la població.
La noblesa aconsegueix que aquestes terres siguin hereditàries.
CONTESTA
1. Què es el feudalisme?
El feudalisme és un sistema d’organització política i social, en que el rei designa a uns vassalls anomenats senyors feudals, i governen sobre un territori designat.
Organització de la societat feudal
Es dividia en tres estaments: Oratores, Bellatores i Laboratores.
Els Oratores eren el clergat, els Bellatores els nobles i cavallers, i els Laboratores els estaments baixos. Els Oratores i Bellatores eren privilegiats, no pagaven impostos i vivien de les rendes que pagaven els Laboratores.
CONTESTA
1.Fes un esquema de la societat feudal.
Rei
Oratores i Bellatores (privilegiats)
Laboratores (no-privilegiats)
La pau i la treva de Déu
El sistema feudal causava una gran quantitat de conflictes armats entre nobles. Aquestes guerres causaven una gran destrucció i un gran empobriment del territori.
La pau de Déu dicta l’excomunió de qualsevol que:
-Assalti les esglésies o les cases edificades a l’entorn.
-Agredeixi o injuriï clergues, monjos o monges desarmats.
-Robi béns de l’Església.
-Destrueixi o cremi cases de clergues o pagesos desarmats.
-Assalti homes o dones, els despulli, els fereixi, els atropelli o els mati, etc.
CONTESTA
1.En què va consistir la “treva de Déu?
Va consistir en evitar enfrontaments fent una mena de lleis.
La societat rural de l’Edat Mitjana
El domini feudal
El domini és la terra del senyor feudal i es divideix en dues parts: Domini directe.
Domini útil.
CONTESTA
1.Explica com era el domini feudal.
Domini directe. Eren les terres de les quals obtenia un benefici directe.
Domini útil. Era territori que cultivaven arrendataris pagant un impost.
El vassallatge
El vassallatge era un jurament pel qual un privilegiat jurava fidelitat a un privilegiat de nivell superior.
A canvi de protecció, el vassall li ofereix respecte, fidelitat i ajut militar.
CONTESTA
1.En què consistia la relació de vassallatge? Quins avantatges tenia pels privilegiats?
Era un jurament pel qual un privilegiat jurava fidelitat a un privilegiat de nivell superior. Tenien el privilegi de poder dominar els camperols.
La societat urbana medieval
La decadéncia dels nuclis urbans
Tota la població es pagesa i la poca que no ho és consisteix en autoritat polítiques i alguns artesans urbans. Creaven productes de luxe i no hi havia intercanvi amb la societat rural.
L’eclosió de la societat urbana
població es va movent cap a nuclis urbans, ja que noves tecnologies supleixen la mà d’obra al camp. Aquestes tecnologies també reactiven el comerc, aquest va permetre l’aparició d’una nova classe social amb molt de pes econòmic, la burgesia.
La fragmentació política de l’Imperi Romà.
En l'any 395 l'imperi Romà es divideix en dos, a causa de la invasió dels pobles germànics, Imperi Bizantí, antic Imperi Romà d’Orient.
L’Europa Occidental dividida en petits regnes germànics.
Els dominis musulmans, territoris conquerits pels àrabs o per pobles convertits a l’Islam.
CONTESTA
1. Quin any es produí la divisió de l'imperi romà?
Any 385 a.C.
2. Com quedà dividida la conca mediterrània?
Queda dividida en Imperi Bizantí, antic Imperi Romà d’Orient. L’Europa Occidental dividida en petits regnes germànics i els dominis musulmans.
L’Imperi Bizantí
L’Imperi Romà d’Orient va aguantar fins al s. XV, resistint a les invasions dels regnes germanics.
L’emperador Justinià I el Gran conquerí la península Itàlica, una part del nord d’Àfrica i les principals illes de la Mediterrània occidental, i arribà a ocupar el sud de la Península Ibèrica.
Al final del segle XI entrà en decadència; els musulmans van aconseguir molts territoris i els turcs van pendre Bizanci el 1453.
CONTESTA
1. On estava situada Bizanci?
A l’actual Turquia i Constantinoble.
2. En quina data va ser presa del turcs? Quin significat especial té aquesta data?
L’any 1453 va ser conquerida Bizanci, i es va enfonsar definitivament l’Imperi Bizantí.
L’expansió de l’Islam
Estaven situats a la península d’Aràbia. Els àrabs eren politeistes: cada triubu tenia els seus déus, i tenien la Meca com a centre religiós comú.
Van entrar en contacte amb religions monoteistes com el Cristianisme o el Judaisme, gracies al comerç.
Al segle VII va sorgir l’Islam, religió monoteista predicada per Mahoma.
CONTESTA
1. A quin segle neix l'Islam?
Segle VII.
2. On s'originà l'Islam?
A la península d’Àrabia
La conquesta de la Península Ibèrica
La conquesta àrab del regne visigòtic va iniciar-se l’any 711.
L’any 715 els musulmans havien conquerit la major part del territori.
Al-Àndalus no va ser definitivament un regne independent del califat de Damasc fins al segle X.
Quan el califa Abd Al-Rahman III es va declarar independent,a partir d’aquí, el regne es va nar dividint en petits estats independents coneguts com a taifes.
Aquesta debilitació va permetre que la Reconquesta, iniciada a les valls cantàbriques i pirenaiques
CONTESTA
1. Quan es va iniciar la conquesta musulmana de la península Ibèrica?
L’any 711.
2. Digues les fases per les que va passar l'ocupació musulmana.
-Anys 711 - 715, conquesta
-Any 715 - S.X, califat dependent d’Al-Àndalus
-S.X - S.XI califat independent
-S.X - 1492, regnes de taifes, debilitament i retrocés
3. En quina data va acabar la predominància musulmana a la Península Ibèrica? Quin significat especial té aquesta data?
Va acabar l’any 1212, amb la derrota andalusí a la batalla de Navas de Tolosa, A partir d’aquesta derrota, la supremacía militar musulmana es va acabar.
Els orígens de Catalunya
Catalunya es va crear sota el domini visigotic despres de la ciaguda da l’Imperi Roma d’Occident.
Va ser envaïda pels musulmans, però van respectar les crèencies, llengüa i costums dels habitants.
CONTESTA
1. Quin poble es va establir a la Península Ibèrica amb la desaparició de l'imperi Romà?
Els visigots
Els comtats catalans independents
El rei franc Lluís el Pietós, va conquerir tota una franja de la Península Ibèrica al llarg dels Pirineus.
Aquesta zona, que arribava fins a Barcelona, es va conèixer com a Marca Hispànica. Estava dividida en comtats, els comtes dels quals eren designats inicialment pel rei franc.
Amb el temps, van passar a ser hereditaris i finalment es van independitzar. Al final, tots els comtats de la zona van quedar unificats sota el domini de la família comtal de Barcelona.
CONTESTA
1.Què era la Marca Hispànica? Com estava organitzada?
Era una zona de la Península Ibèrica sota domini franc, que servia per a separar els àrabs d’Europa.
Estava organitzada en comtats i els comtes eren designats pels reis francs.
2.Com es va aconseguir la independència dels comtats catalans?
Guifré I el Pelós, de la casa de Catalunya, ca ser designat comte d’Urgell i la Cerdanya i més tard de Girona i Barcelona, Fundà la Casa de Barcelona. El morir Guifré va fer els comtats hereditaris i més tard Borrell II va deixar de pagar tributs al rei franc.
3.Quina casa comtal va prendre més importància a través d'aquest procès?
El Casal de Barcelona.
La societat feudal
La revolució feudal
El feudalisme és un sistema d’organització política i social.
Els habitats que treballen aquestes terres són vassals d’un senyor, li deuen fidelitat i l’han de pagar rendes.Els reis de l’època no disposen de prou recrsos per a mantenir el control administratiu del territori ni tampoc d’exèrcit suficient per defensar-lo.
Per això, concedeixen la propietat territorial als nobles en pagament dels serveis de defensa de la població.
La noblesa aconsegueix que aquestes terres siguin hereditàries.
CONTESTA
1. Què es el feudalisme?
El feudalisme és un sistema d’organització política i social, en que el rei designa a uns vassalls anomenats senyors feudals, i governen sobre un territori designat.
Organització de la societat feudal
Es dividia en tres estaments: Oratores, Bellatores i Laboratores.
Els Oratores eren el clergat, els Bellatores els nobles i cavallers, i els Laboratores els estaments baixos. Els Oratores i Bellatores eren privilegiats, no pagaven impostos i vivien de les rendes que pagaven els Laboratores.
CONTESTA
1.Fes un esquema de la societat feudal.
Rei
Oratores i Bellatores (privilegiats)
Laboratores (no-privilegiats)
La pau i la treva de Déu
El sistema feudal causava una gran quantitat de conflictes armats entre nobles. Aquestes guerres causaven una gran destrucció i un gran empobriment del territori.
La pau de Déu dicta l’excomunió de qualsevol que:
-Assalti les esglésies o les cases edificades a l’entorn.
-Agredeixi o injuriï clergues, monjos o monges desarmats.
-Robi béns de l’Església.
-Destrueixi o cremi cases de clergues o pagesos desarmats.
-Assalti homes o dones, els despulli, els fereixi, els atropelli o els mati, etc.
CONTESTA
1.En què va consistir la “treva de Déu?
Va consistir en evitar enfrontaments fent una mena de lleis.
La societat rural de l’Edat Mitjana
El domini feudal
El domini és la terra del senyor feudal i es divideix en dues parts: Domini directe.
Domini útil.
CONTESTA
1.Explica com era el domini feudal.
Domini directe. Eren les terres de les quals obtenia un benefici directe.
Domini útil. Era territori que cultivaven arrendataris pagant un impost.
El vassallatge
El vassallatge era un jurament pel qual un privilegiat jurava fidelitat a un privilegiat de nivell superior.
A canvi de protecció, el vassall li ofereix respecte, fidelitat i ajut militar.
CONTESTA
1.En què consistia la relació de vassallatge? Quins avantatges tenia pels privilegiats?
Era un jurament pel qual un privilegiat jurava fidelitat a un privilegiat de nivell superior. Tenien el privilegi de poder dominar els camperols.
La societat urbana medieval
La decadéncia dels nuclis urbans
Tota la població es pagesa i la poca que no ho és consisteix en autoritat polítiques i alguns artesans urbans. Creaven productes de luxe i no hi havia intercanvi amb la societat rural.
L’eclosió de la societat urbana
població es va movent cap a nuclis urbans, ja que noves tecnologies supleixen la mà d’obra al camp. Aquestes tecnologies també reactiven el comerc, aquest va permetre l’aparició d’una nova classe social amb molt de pes econòmic, la burgesia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)