Documentació General
- En aquesta pintura feta per Leonardo Da Vinci hi apareix retratada una donà que es troba asseguda en una butaca, amb els braços recolzats al braç esquerra de la cadira, i aquesta és la Madonna Lisa, la esposa de Francesco del Giocondo, d'on prove el seu sobrenom.
- El paisatge de fons és agrest, salvatge i d'un matisat to blau.
- En aquesta obra es veuen reflectides totes les característiques de pintura de Leonardo: l'ús del sfumato (la tècnica de difuminar suaument els trets fins a fer indefinibles els contorns).
- En Leonardo Da Vinci va crear aquesta obra aprox. 1503-06 i les seves dimencions són de 77x53 cm.
- Es va crar durant l'epoca del Renaixement Italià i la tecnica utilitzada és oli sobre taula.
- Els seus colors principals són ocre cremat per ombres fosques, blanc de plom i groc sulfurós per als colors carn.
- Actualment aquesta obra encara es conserva en bon estat en el Musée du Louvre, a París.
Anàlisis Formal
- La composició està formada per dos plans, la Gioconda (podríem dir que forma una composició triangular) i el paisatge.
- La Gioconda és el començament del paisatge i el cel, que puja cap a l'horitzó, és el final, ja que tots els elements del paisatge es confonen entre si, perquè les línies de contorn estan molt poc marcades, utilitza la tècnica de sfumato, difumina els trets fins a fer-indefinibles.
- Utilitza colors ocre per les ombres fosques, blanc de plom i groc sulfurós per als colors carn. Per al paisatge utilitza el negre, tonalitats de marró i gammes de blaus, difuminant el color per marcar la llunyania i proximitat del paisatge, que es percep però no es determina.
- La tècnica utilitzada és oli sobre una taula de 77 x 53 cm.
- Fa un ús ombrívol de la llum tant en el retrat com en el paisatge. Progressa des del fons, es concreta en la transparència dels vels, en els plecs del vestit, entre els cabells, i rellisca sobre el rostre i les mans fent sentir sota la pell diàfana, el pols de la sang.
Interpretació
- Leonardo no pretén retratar únicament d'una manera superficial, sinó que vol que emergeixin els seus sentiments i la seva ànima, i ho aconsegueix. Els seus ulls i el seu somriure irradien vida, felicitat i misteri. Aquests dos trets són on millor es reflecteix l'ànima, per això Leonardo no pintava els retrats de perfil, i sí de front.
- Un altre dels objectius aconseguits per Da Vinci és la naturalitat de l'obra. La lluentor dels seus ulls, la "transparència" de la seva pell per la qual sembla que flueixi la sang, la minuciositat per la qual és pintat el seu pèl, la manera tan detallada de tractar el seu rostre, un clar reflex de la natura. I la implicació de la seva figura amb el paisatge, i el joc de llums i ombres que marquen la llunyania i la proximitat del paisatge (sfumato).
- La postura de la Mona Lisa és recta i dreta, transmet sensació d'equilibri. Vesteix roba discreta, el plec de la roba està molt treballat, i no porta joies, perquè l'atenció de l'espectador no es desviï cap a elles i se centri exclusivament en la seva bellesa i en la seva enigmàtica somriure.
La Mona Lisa de Da Vinci una de les obres que més ha marcat en la història de l'art, potser per la naturalitat i el detallisme amb què és pintada o pel misteri de la seva mirada, o potser per la seva enigmàtica somriure. És una obra digna d'admiració, el que no és d'estranyar ja que va ser pintada per un geni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada